Un pati on tothom pugui jugar

4 12 2017 – GRUP D ALUMNES AL PATI DE L ESCOLA SANTA ANNA DE PREMIA DE DALT -HAN IDEAT UN SISTEMA PER EVITAR EL BULLING – AMB JERSEI GRANATE LA ANDREA CAMPOS I AMB JERSEI GRIS DLOAD EN SERGI MIMO – FOTO ANNA MAS

Sergi Mimó i Andrea Campos estudien sisè de primària a l’escola Santa Anna de Premià de Dalt (Maresme). El Sergi té 10 anys i a tercer el van avançar un curs al descobrir les seves altes capacitats. Abans no estava còmode en el seu grup i durant l’hora del pati se sentia sol. L’Andrea, que també ha tingut dificultats de socialització, va ser una de les primeres amigues que va fer a la seva nova classe. Basant-se en les seves vivències i amb l’ajuda dels seus germans –Izan i els bessons Anna i Marc, que cursen tercer–, el Sergi i l’Andrea han ideat la campanya Cap infant sol perquè ningú se senti sol a l’hora de l’esbarjo. L’ajuntament recolza la seva iniciativa i la farà arribar a totes escoles.

–L’hora del pati no és sempre el millor moment del dia.
–Sergi: A mi no m’agradava gaire sortir al pati. Solia quedar-me sol, sense moure’m, mirant com jugaven els altres nens.
–Andrea: Jo a vegades també m’hi sentia sola.

–¿A què es juga sobretot al pati de la vostra escola?
–S. i A.: ¡A futbol!

–¿I a vosaltres us interessa aquest joc?
–S.: Jo prefereixo el bàsquet i saltar a corda. Però si alguna vegada demanava jugar a futbol tampoc em deixaven. Jo els deia: «¿Em deixeu jugar?». I no em feien cas. «¿Em deixeu jugar?», els repetia. Però ells feien com si jo fos un fantasma.

–¿Com si no existissis?
–S.: Sí, i això em sabia molt greu. A vegades els deia: «¿Però és que no em podeu veure? ¿És que soc invisible?».

–I vas decidir comentar-ho a casa.
–S.: Un dia estàvem dinant amb els meus pares i els vaig dir que estava fart de quedar-me sempre sol durant l’hora del pati. Llavors la meva germana Anna va dir que calia fer-hi alguna cosa.
–A.: Jo sabia que el Sergi havia tingut problemes de relació i quan ens va demanar ajuda a mi i a l’Izan de seguida li vam dir que sí.

–¿En què consisteix Cap infant sol?
–S.: A cada classe hi haurà dos encarregats que durant l’hora del pati vigilaran que ningú se senti sol, seran com agents cívics escolars. Els encarregats no seran sempre els mateixos, d’aquesta manera tothom hi podrà participar.
–A.: Portaran una xapa amb un logo de la campanya i s’encarregaran de convidar a jugar els nens que se sentin sols.

–La vostra idea ha sigut molt ben rebuda.
–S.: La vam presentar a finals de novembre i el millor va ser al final, quan molts nens van començar a explicar que a vegades ells també s’havien sentit sols.
–A.: L’alcalde va venir a la presentació i ens va proposar un repte: preguntar-los a tots els nens a quins altres jocs, a part del futbol, els agradaria jugar al pati.

–¿I quins jocs us agradaria veure al vostre pati?
–S.: Un circuit de xapes, un tres en ratlla humà, un espai per jugar a gomes, a fer punteria… Volem un pati on tothom pugui jugar.

–¿Quins motius poden fer que un nen se senti sol durant l’esbarjo?
–S.: No saber jugar als esports majoritaris, ser gras, portar ulleres…
–A.: També ser d’un altre país o parlar una altra llengua.

–¿Què ha canviat des que es va posar en marxa Cap infant sol?
–A.: El Sergi té molta menys vergonya. Ara estem assajant Els pastorets i fa de ¡Satanàs! Abans no s’hauria atrevit a pujar a l’escenari.
–S.: Jo abans no deia les coses, no aixecava mai la mà a classe. Fa un mes un nen em va dir al pati: «Si tornes a tocar la pilota et parteixo la cara». Però no em va fer por perquè ja no em sento sol.

 

*Article publicat a El Periódico.