“Camí a l’escola”, un documental del tot recomanable
Les set de la tarda. A casa. Avui a l’escola la mestra ens ha recomanat llegir-nos un tros de La Vanguardia. D’on? Sí, mama, de l’última pàgina del diari. Ah, La Contra? Sense resposta.
Naveguem, remenem per internet i trobem l’entrevista i, de seguida, em senyala el paràgraf. Aquest, mama, aquest:
“Estaba filmando una película sobre elefantes en medio de la nada, en Kenia, y veía pasar niños corriendo descalzos por los valles, en medio de la sabana… Un día paré a uno: “¿Qué haces aquí corriendo a las seis de la mañana?”. “Pues he salido de mi pueblo hace un par de horas y detrás de esa colina está mi escuela”. “¿Y por qué no te quedas con tu familia cuidando de los animales?”. “Quiero tener una educación”.Ens asseiem tots sobre el llit i llegim en veu alta tota l’entrevista. Ens deixa encuriosits i fascinats a l’hora: Pascal Plisson, francès i director del documental “Camí a l’escola”.
Dissabte, amb les entrades comprades prèviament per por de quedar-nos sense lloc, anem a veure el documental a un cinema del centre de Barcelona. Nens, pares i avis. Pel·lícula, 75 minuts, quatre històries amb quatre herois quotidians amb un denominador comú: les ganes d’aprendre. Sortim cadascú content i impressionat a la seva manera: bones reflexions, bona fotografia i grans temes des de la importància de l’educació, el medi ambient, les religions i cultures fins a qüestionar-se l’autonomia, el gran sentit de les relacions humanes, valors…
Recomanable!
Mare d’alumnes de 1er i 3er de primària
