Alguns consells per fer front a les rebequeries

Durant més d’una hora vam estar parlant sobre com podem tenir una actitud positiva, responsable i coherent davant aquests episodis. Les rebequeries formen part del creixement dels nostres fills i filles, i estan presents des de la seva primera infància fins a l’adolescència. La nostra reacció i comportament davant d’elles és part essencial de la seva educació. 

A continuació trobareu un recull de les idees més rellevants que es van transmetre durant la xerrada:

• Una pauta bàsica és establir unes regles clares i apropiades. Els infants i adolescents necessiten tenir límits i sobre tot necessiten que aquests límits es compleixen. No serveix de res establir una norma i després permetre que no es compleixi. Les normes han de ser realistes i adequades, i el seu incompliment ha de tenir una conseqüència. Millor establir pocs límits i complir-los, que establir-ne molts i que no els puguem complir.
• La comunicació ha de ser la base de la relació amb els nostres fills. Comunicar-se amb ells requereix temps, dedicació i paciència. En aquesta comunicació és important: escoltar-los activament (aturar-nos i donar-los la nostra atenció, han de percebre que el que ens expliquen ens interessa), no jutjar-los (si els jutgem es tancaran en si mateixos, evitem culpabilitzar-los), no interrogar-los (deixem que siguin ells els que parlin, de vegades les oportunitats de comunicació amb els nostres fills no succeeixen quan nosaltres volem), ajudar-los a identificar els seus sentiments (expressions com “et sents molt trist”, “estàs molt enfadat”, “tens molta ràbia”, etc. els ajuden a comprendre com es senten i a sentir-se compresos per nosaltres), parlar-los de nosaltres mateixos (els expliquem als nostres fills com ens ha anat el dia? els parlem de com erem nosaltres o dels que ens agradava fer quan erem petits?)
• En el moment de fer complir un límit ens hem de referir a la conducta (“això no es fa”) i no a la persona (“ets dolent”). No els hem d’etiquetar, volem ensenyar-los que aquest comportament no és acceptable però sense atacar la seva autoestima. S’han de posar límits als comportaments però no als sentiments (per exemple: “t’ha fet molta ràbia que el teu germà agafés la teva nina per jugar però no el pots pegar”).
• Som un model per a ells. Té més efecte en els nostres fills el que fem que el que els hi diem. Per exemple: si no volem que cridin als altres, no els cridem; si volem que mengin de tot, mengem nosaltres també de tot. Clicant aquí  podeu veure un vídeo que es va projectar com a exemple. 
• És molt positiu també que reconeixem els nostres propis errors, així els ensenyem que ells també es poden equivocar i compartir-ho amb nosaltres.
• No hem de sobre protegir als nostres fills i filles. Hem de deixar que s’equivoquin i que experimentin les conseqüències dels seus errors. No hem de tenir por a que els nostres fills experimentin frustració, els hem d’acompanyar en aquest sentiment però no evitar-lo. Si els hi estalviem, quan creixin no sabran com afrontar dificultats. Per exemple: no els ajudem si els fem els deures o si els organitzem les tasques de l’escola.

Per acabar, per aquí sota us ensenyem algunes fotos de la xerrada!