Tota la informació de la xerrada “Adolescència, el repte de la família moderna”

• El túnel amb finestres de l’adolescència. Hem d’acceptar que no tenim accés
  a l’adolescència. És com un “túnel negre” i no veiem que hi ha a dins. Això ens
  causa angoixa, por, nervis, preocupacions, que en definitiva es tradueix en ganes
  de controlar als nostres fills. Però, tot i que no podem accedir al túnel, hem
  de pensar que té “unes finestres a la part superior” per on els nostres fills
  poden sortir si ens necessiten. Hem de confiar en ells i fer el possible perquè
  quan ens necessitin acudeixin a nosaltres.

• Quan els nostres fills ens
  necessitin hem d’estar disponibles. Quan surtin del túnel, allà serem
  nosaltres, hem de ser els seus referents. És molt important que els nostres
  fills sentin que “estem presents”, que tenim l’actitud d’escoltar-los amb tots
  els sentits. La “presència” és la porta d’accés als nostres fills adolescents. No
  podem forçar que ens parlin i ens expliquin que els passa, succeirà quan ells
  vulguin i hem d’estar preparats. Tot i que no ho podem forçar, però, ens podem
  mostrar accessibles. Per exemple, quan veiem que han tingut un mal dia ens
  podem apropar i dir “ veig que has tingut un mal dia, si necessites parlar
  estic aquí”. Sense preguntar, ni voler saber, ni controlar, simplement
  mostrant-nos “presents”.

• En aquesta actitud d’estar
  presents, és molt important que no els jutgem. Intentem no fer-nos una idea
  preconcebuda de com han anat les coses, deixem que els nostres fills s’expliquin
  i vegin que poden confiar en nosaltres.

• Perquè confiïn en nosaltres també
  és molt important la transparència. No hem d’amagar les nostres preocupacions
  als nostres fills. Per exemple, el que ens preocupa quan comencen a sortir
  sols, o quan tenen mòbil per primer cop… S’ha de parlar d’aquestes situacions
  a priori, pactar els límits (per exemple, l’hora d’arribada o l’ús del mòbil) i
  establir les conseqüències de no complir-los.

• És important establir límits però
  no tot ha de ser NO. Fixem prioritats i no ens acostumem a dir que no a tot.

• Com mirar als nostres fills?  1. Té
  un problema, 2. És un problema, 3. Té un propòsit. La tercera manera és la
  mirada que hem de fomentar, la mirada sense judicis. Si els veiem pensant “no
  se’n sortirà” (mirades 1 i 2), el que farem és intentar controlar, dirigir, i
  el que aconseguirem és que es posin a la defensiva i no confiïn en nosaltres.
  Els hem de veure sense jutjar.

• Focalitzar en allò més important. Sovint focalitzem excessivament en
  el que pensem que és el més important (les notes, els estudis) i deixem de
  veure altres coses que són tant o més important (la relació amb els nostres
  fills, la seva autonomia). Si suspenen un examen ho veiem com un problema per a
  nosaltres, i això no ens deixa veure res més. 

• Quan abans es talli el cordó
  umbilical respecte al tema acadèmic molt millor. Deixem que els nostres fills
  siguin els protagonistes de les seves vides. Els hem de guiar perquè ells
  siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions. Si ho controlem tot, i no
  els deixem viure els fracassos i les frustracions, no aprendran per si
  mateixos.

• És molt important que passem
  “temps de qualitat” amb els nostres fills. Fer coses junts i gaudir dels
  moments, sense focalitzar tant en si aproven o no aproven. Intentem estimar-los
  tal com són.

• Hem d’intentar eliminar el perquè
  de les nostres preguntes ja que fomenta el sentiment de culpa i propicia que
  els nostres fills es posin a la defensiva. Quan fem preguntes intentem que
  siguin preguntes que no es puguin respondre amb Si/No, sinó que connectin amb
  una història, una vivència, un sentiment. Per exemple: Com t’has sentit? Què
  has pensat? Així propiciarem les converses i no els interrogatoris. Però hem de
  tenir temps per poder conversar amb els nostres fills, sense preses ni
  distraccions. 

 Gràcies a tots per la vostra assistència! I esperem poder organitzar més activitats d’aquest estil que han estat molt ben rebudes i valorades!