Tota la informació de la xerrada “Autoritat i límits”


El passat 10 de març en Vladimir Reinhardt, psicòleg, ens va fer una xerrada sobre “Autoritat i límits”, en la qual van assistir 12 persones, entre les quals també hi havia professorat de l’escola. La xerrada va tenir lloc en un ambient molt relaxat i familiar i va durar al voltant d’una hora i mitja. En Vladimir Reinhardt va fer una exposició dels principals conflictes i problemàtiques a l’hora de fer front al difícil repte d’educar als nostres fill/es durant el seu període de creixement i desenvolupament, especialment en el moments en que es mostren més desafiants envers l’autoritat i restriccions dels pares.
Ens va explicar que en cap cas, saber marcar els límits adequats i tenir l’autoritat necessària pel benestar dels nostres fills implica ser un pare autoritari.
A continuació detallem alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora de saber marcar límits i tenir autoritat segons el ponent:
       Els pares hem d’acompanyarels nostres fills perquè aconsegueixin autonomiai responsabilitat.
       Uns deures que ens hauríem de posar com a pares i que és un repte important és aprendre a conèixer el nostre fill, conèixer-lo bé.  Ja que a vegades, ens oblidem d’observar el què fa perquè tu voldries que ho fes així o de tal manera, l’hem d’observar amb objectivitat. Hem d’observar com actua sense intervenir.
       És important que el nostre fill sigui feliç però amb límits. Com afrontem això? Primer de tot, hem de crear hàbits i ajudar els nostres fills i les seves maneres de relacionar-se que li permetin augmentar la seva confiança i autoestima. Les rutines donen seguretat. Els hàbits són el resultat d’un acord. Tenir bons hàbits als 4-5 anys els ajudarà a enfrontar millor les exigències en el futur.
       No estem obligats a fer tot el què els nostres fills ens demanen. El NO també és educatiu. Quan es revela significa que està gestionant aquest conflicte intern. No ens sàpiga greu, ho fem per ells, amb el temps canviarà la seva visió envers els límits i la necessitat dels mateixos.
       Hem de valorar les bones coses dels nostres fills/es els hi dóna força i reconeixement. Hem de veure la seva part positiva. Tenir una bona relació en els bons moments també ens ajuda a exercir autoritat.
       És important que el  pare i  la mare vagin a l’una. Molt important no desautoritzar a l’altre. Posar-se d’acord prèviament en els comportamentsque volem prioritzar aquella setmana/mes etc. Val més exigir poc i que ho facin bé. S’ha de prioritzar i tenir en compte la seva situació. Poques normes i clares. Això comportarà un refús per part del nen i intentarà sortir-se amb la seva. És la seva naturalesa.
       No podem pretendre que siguin nens perfectes.
       Quan diem que ens enfadem han de veure que realment allò que han fet no ens agrada. No cal cridar ni fer cap mostra de força.
Com ho hem de fer?
           

  • Amb naturalitat i sinceritat.
  • Dirigir-nos als nens amb poques paraules i Claredat. Però sempre amb to dialogant i mostrant-nos propers a ells.
  • Tractar amb respecte al nen/a, si volem que quan siguin grans ens tractin igual.
  • Prioritzar hàbits i fer complir 3 o 4, només, així focalitzem l’esforç.
  • Manejant les nostres emocions, perquè si patim perdem autoritat.
  • Hem de ser coherents, predicar amb l’exemple, i no demanar-los quelcom que nosaltres mateixos no som capaços de complir.
  • És important demanar les coses mirant als ulls i propers a ells. No des d’una altre habitació.
  • No hem de tenir por a equivocar-nos. 
  • L’Autoritat  dels pares al principi és del 100%, després oscil·la, però no es pot imposar, te l’has de guanyar. L’autoritat és la capacitat d’influir. En definitiva hem de tenir clar el rol i saber transmetre-ho. Més acció i menys paraula. I és molt important que els moments d’autoritat I conflictes, no afectin als moments desbarjo.
         
Al final de la xerrada es va dur a terme un debat entre tots els participants que va oferir diferents visions i va permetre entendre millor tot el que s’havia proposat durant la mateixa. Entre d’altres es va debatre la importància de la comunicació entre els pares i fills i també entre la parella, etc.